Què són els biaixos cognitius?
Els Biaixos cognitius ens permeten prendre decisions intuïtives quan una situació requereix una resposta immediata. Per al nostre cervell és impossible de processar tota la informació que percep a través dels sentits i per tant requereix d’un filtre selectiu o subjectiu, però podem córrer el risc que una decisió intuïtiva i poc pensada ens pot portar a equivocacions amb un impacte irreversible.
“El nostre cervell solament escolta el que volem que escolti”
S’han realitzat molts estudis sobre la nostra presa de decisions en diferents contextos, i segons aquests estudis, les nostres accions en determinades situacions no són tan lògiques com pensem.
Per definir el terme “esbiaixo cognitiu”, podem dir que és “l’efecte psicològic que produeix una desviació en el processament de la nostra percepció que causa una alteració en processar aquesta informació”.
El biaix cognitiu sorgeix de diferents processos, no sempre fàcilment distingibles, vinculats a la nostra influència social, la nostra educació, experiències, motivació de tipus emocional i moral, processament heurístic (dreceres mentals), etc. Aquests processos cognitius actuen sobre com captem i interpretem els fets, la informació, una situació.
Per tant, la percepció d’un fet sol ser diferent segons la persona que ho percep i aquesta percepció porta a certes distorsions, interpretacions il·lògiques o judicis inexactes. Quan sofrim biaixos emocionals, encara hi ha més fluctuació a causa que les nostres decisions no solen ser completament racionals quan comporten una càrrega emocional important.
Notes:
*La Real Acadèmia Espanyola ens dóna el següent significat de “biaix”: obliqüitat o torcimiento d’una cosa cap a un costat. En la psicologia s’utilitza el terme “Esbiaixo cognitiu”, és la classe de distorsió que afecta la manera de percebre la realitat.
**El concepte “Esbiaixo cognitiu” va aparèixer per primera vegada l’any 1972, gràcies al psicòleg Daniel Kahneman.
Quins són els principals tipus de biaixos cognitius estudiats en la psicologia?
Nomenem “alguns” de els patrons de Biaixos cognitius en els quals els judicis i les decisions no es basen en el previsible segons la teoria de l’elecció racional:
- Biaix retrospectiu o biaix a posteriori: És la propensió a percebre els esdeveniments passats com a predictibles, es crea un fals record en el qual els individus pensen que sabien la solució abans que ocorregués. Aquest biaix també pot crear el sentiment de culpabilitat perquè “havíem d’haver-ho sabut”.
- Biaix de correspondència: També anomenat error d’atribució: és la tendència a explicar les conductes dels altres apel·lant a les seves característiques internes. És a dir, en aquest moment expliquem els comportaments basant-nos més en com és la persona que en els factors socials i ambientals que envolten i influeixen a aquesta persona. Per exemple: “Això li ha passat per ser així i a mi per mala sort”.
- Biaix de confirmació: És la tendència a esbrinar o interpretar informació de manera que sigui coherent amb el nostre pensament sobre aquest tema. Acceptem sense més les proves que recolzen les nostres idees mentre que ens vam mostrar escèptics amb les quals són contràries, considerant-les parcials o interessades. És la tendència a afavorir, buscar, interpretar i recordar la informació que confirma les nostres pròpies creences, al mateix temps que apartem o rebutgem possibles alternatives.
- Biaix d’autoservei: També biaix per interès personal és la tendència a exigir major valoració per als èxits que per als fracassos, és a dir, la persona s’autoatribuye el crèdit personal en els seus èxits, però no en els seus fracassos. Es manifesta quan tendim a interpretar al nostre favor una situació ambigua.
- Biaix de fals consens: És la tendència de jutjar que les pròpies opinions, creences, valors i costums són les esteses, generals i compartides per la majoria. És una creença errònia que maximitza artificialment la confiança que tenim en nosaltres. El biaix de fals consens es refereix solament a una sobreestimación de l’extensió de les creences pròpies, projectant-les al nostre al voltant. Es podria resumir en “tothom pensa el mateix que jo”.
- Biaix de memòria: El cervell pot alterar el contingut del que recordem. Per prendre decisions, els records es mostren esbiaixats cap a exemples poc comuns que són o molt positius o molt negatius. El biaix de memòria pot desvirtuar el contingut del que hem recordat i fer-nos comunicar als altres, records que mai van ocórrer o d’una manera qualitativament diferent. Aquest biaix afecta a la nostra capacitat de predicció futura perquè no té en compte correctament esdeveniments diaris i quotidians.
- Il·lusió de sèrie o Apofenia: El ésser humà té tendència a veure patrons i connexions en situacions i fets aleatoris. En ocasions, veiem patrons on realment no els hi ha i on no existeix tal relació entre les situacions. Quan parlem d’un pensament de “il·lusió de sèrie” creiem predir el que va a passar per reconeixement de patrons produïts en el passat. El nostre cervell pren nota d’alguns fets i les altres coses romanen desapercebudes i podem relacionar patrons en aquest moment que no tenen res a veure amb el que hem viscut en un altre moment. Encara que estiguem davant de un mateix patró de fets, ens trobem en una altra realitat.
Exemple: Quan algú crida a la porta a les 17 h, és el meu fill que torna del col·legi, però resulta que és una veïna que ve a visitar-me. - La il·lusió de grup: És un biaix cognitiu en el com les persones tendeixen a pressuposar que les seves opinions, creences, valors, etc. són recolzades àmpliament per la majoria i tendeix a sobreestimar el grau d’acord que els altres tenen amb ells. Solen estar molt confiats en les seves pròpies creences, anqué siguin errònies o no coincideixin amb la resta del grup.
- Correlació il·lusòria: És un biaix bastant comú i succeeix quan relacionem la informació que tenim a un determinat estereotip, per exemple; categoritzem una persona o situació dins d’aquest estereotip encara que no hi hagi dades que ho confirmin en realitat. Com a exemple, sol esdevenir quan ens deixem portar per les primeres impressions en conèixer a una persona pel seu color de pell, vestimenta… sent un generador de prejudicis.
- Efecte Barnumo Forer: L’efecte Barnum o Forer pot proporcionar una explicació parcial o vaga de l’acceptació generalitzada d’algunes creences i pràctiques. Per exemple; l’astrologia pot semblar creïble, donen alts índexs d’encert de la personalitat, però en realitat les descripcions són vagues i aptes per a un ampli grup de persones.
- Les persones són víctimes de la fal·làcia de validació personal i fan seves, generalitzacions que poguessin ser igualment vàlides per a un ampli rang de individus.
- Heurística de disponibilitat: És un mecanisme psicològic per determinar la probabilitat més alta que un succés ocorri. Prenem decisions ràpides sense tenir totes les dades, escurçant el màxim possible els passos que hauríem de tenir en compte. És una drecera a prendre decisions basant-nos en el més comuna i accessible per a nosaltres.
- Biaix d’autojustificación : Quan creiem que ens hem equivocat en una decisió del passat, busquem el valorar la part positiva d’aquella decisió, minimitzant la negativa.
Exemple: Vaig de viatge en l’època de l’any més cara, el viatge costa gairebé el doble. Justifico la despesa amb pensaments com “solament es viu una vegada”, “els nens recorden l’experiència durant molts anys”. Tractem de racionalitzar la decisió per no reconèixer que estàvem equivocats. - Biaix de retrospectiva: És la reconstrucció del passat amb coneixements actuals. Sobre un esdeveniment del passat es tendeix a pensar que era previsible.
Exemple: Els experts en Borsa ens expliquen amb tot luxe de detalls el motiu de la pujada del dia anterior, però els costa una mica més encertar amb el que farà matí. - Biaix de fabulació: Barregem els nostres records amb la imaginació i amb el que ens expliquen altres persones.
Exemple: “Veure tot de color de rosa”, recordem els esdeveniments passats com més positius del que realment van ser. (Qualsevol temps passat va ser un biaix cognitiu). - Biaix d’observació selectiva: Una dona que està embarassada surt al carrer i li fa l’efecte de veure a dones embarassades pertot arreu. No és així, es fixa més en aquestes persones que comparteixen amb ella l’estar en gestació.
- Fenomen del món just: Busquem motius que ens facin pensar que la víctima d’un fet desafortunat ha fet alguna cosa per merèixer-ho. Tendència a creure en la justícia divina o també relacionat amb la destinació. El pensar que cadascun rep el que es mereix.
- Efecte de primacia i recencia: És la tendència a recordar millor el principi i el final d’un esdeveniment. Com a exemple, en tota bona pel·lícula sempre ens acordarem com acaba.
- Aversió a la pèrdua i el biaix de statu quo: Valorem més el que hem del que podríem aconseguir, encara que de vegades això signifiqui perdre oportunitats. Explica la tendència a quedar-nos a la zona de confort i evitar arriscar-nos.
- Biaix d’autoritat: En ocasions valorem a l’excés les opinions d’un expert, valorant únicament el seu prestigi i no els seus arguments. Explica el motiu pel qual les empreses aposten per tant anunci de famosos recomanant-nos els seus productes.