Índex de continguts
Distimia: Què és?
En algun moment de la vida un pot tenir una etapa en la qual no té ganes de fer gens, amb una sensació apàtica i abatuda. Els problemes semblen insuperables i no s’aixeca cap, tot sembla negatiu i no tens ganes de veure a altres persones o divertir-te. Però aquesta sensació d’esgotament i desgana, amb el temps, es passa i un surt del baixó. No obstant això, si un sent que aquest estat no es passa i es manté durant mesos o anys, pot ser un trastorn de l’estat d’ànim, és a dir, una distimia.
Però què és realment la distimia?
La distimia és una forma de depressió lleu i persistent a llarg termini, i és un dels trastorns més freqüents en els nostres temps. Podem dir que gairebé un 30 % de les persones pateix en algun moment de la seva vida una distimia.
La depressió té moltes formes de manifestar-se i una de les seves variants és la distimia o el trastorn distímico. S’empra el terme distimia per qualificar una alteració de l’estat d’ànim, que també es denomina amb altres noms:
- Depressió menor: Encara que els símptomes de la depressió menor siguin en menor quantitat o intensitat que en una depressió major, la seva permanència en el temps solen causar malestar significatiu a les persones.
- Depressió neurótica: Es refereix a una antiga classificació en la qual els “trastorns neuróticos” eren definits com “d’origen psicològic”.
- Depressió crònica: Podem manifestar un estat distímico de llarga durada que ens impedeix tenir una vida de bona qualitat. Aquest estat moltes vegades no és percebut perquè estem acostumats a aquest estat d’ànim alguna cosa mústic.
Causes de la distimia
El trastorn distímico igual que altres tipus de depressió té un origen químic. L’estat depressiu, en general, està derivat d’un dèficit de serotonina en el cervell, una substància química anomenada neurotransmissor, que és essencial per al funcionament normal del nostre cervell.
El nivell de serotonina i la depressió estan íntimament relacionats. Tenir un dèficit de serotonina en sang produeix un efecte directe en l’estat d’ànim.
Una persona que té impactes emocionals o tensions constants durant temps, pot tenir un alt “consum” de serotonina en el seu cervell i, a poc a poc, tenir un dèficit de la mateixa. A causa de la falta de serotonina* en el cervell, la persona pot caure en un estat distímico. Aquest estat d’ànim provocarà una falta d’energia per realitzar les seves activitats diàries, pot afectar en gran mesurada les relacions i l’acompliment a l’escola, en el treball i en les activitats diàries i si es descura fins a pot arribar tenir una depressió major.
Podem dir que la distimia igual que la depressió major, pot deure’s a causes, tals com:
- Química del cervell.
- Trets heretats. El trastorn depressiu persistent sembla ser més freqüent en persones que els seus familiars de sang també tenen el trastorn.
- Esdeveniments de la vida. Els esdeveniments traumàtics, els problemes econòmics o un nivell alt d’estrès poden provocar un desgast de la serotonina en el cervell que produeixi un trastorn depressiu (que pot ser persistent en algunes persones).
Els símptomes més importants de la distimia
La intensitat dels símptomes del trastorn distímico pot canviar amb el temps. A més, poden presentar-se episodis de depressió major abans o durant el trastorn, la qual cosa de vegades es diu «depressió doble».
Els símptomes del trastorn distímico poden causar impediments considerables. Entre les queixes que manifesten amb major freqüència les persones amb distimia es poden destacar els següents signes:
- Estat d’ànim negatiu, sensació de tristesa i li costa ser optimista.
- Possible pèrdua d’interès en les activitats quotidianes.
- Aparició d’un estat d’ànim malenconiós.
- Sensació de desesperança.
- Alts i baixos de l’estat d’ànim i tendència a l’estat d’ànim irritable o deprimit.
- Falta d’energia i fatiga crònica ( p.ej. a qualsevol moment del dia tenir ganes de dormir o sentir un cansament que arrossega).
- Trastorns del somni: el somni no acaba de ser reparador. La persona distímica sol trobar-se cansada al matí, durant el matí li falta energia i la persona distímica sol trobar-se millor a la tarda.
- Escassa autoestima i tendència en autocriticarse.
- Dificultat per gaudir de les coses positives de la vida.
- Problemes de fer les coses normals del dia a dia, els costen un gran esforç.
- Problemes de concentració. La persona distímica té problemes de memòria i de concentració, encara per a activitats lúdiques (veure una pel·lícula, per exemple).
- Disminució del rendiment intel·lectual.
- Disminució de l’activitat, eficàcia i productivitat.
- Falta de ganes en les activitats socials, aïllament.
- Sentiments de culpa i preocupacions pel passat.
- Falta d’apetit o, al contrari, menja massa.
La majoria de nosaltres no som conscients que la depressió o qualsevol estat depressiu és més que solament sentir-se amb falta de forces o una alteració de l’estat d’ànim.
Quan tenim un alt consum de la serotonina en el nostre cervell i aquesta no es reposa de forma natural, corre perill la nostra salut i és recomanable de posar-se en mans d’un bon especialista perquè ens ajudi a reconduir el nostre estat emocional.
És molt important no ser indiferent als símptomes, encara que siguin lleus, i cal fer front a la situació al més aviat possible.
Complicacions relacionades
Les situacions que poden estar relacionades al trastorn depressiu persistent són les següents:
- Mala qualitat de vida i falta de benestar
- Relacions difícils i conflictes familiars
- Dolor crònic i malalties en general
- Depressió major, trastorns d’ansietat i altres trastorns de l’estat d’ànim
- Abús de substàncies
- Problemes a l’escola i el treball i reducció de la productivitat
- Pensaments o comportaments suïcides
- Trastorns de personalitat i altres trastorns de salut mental
A qui afecta i quant dura?
La distimia és un dels trastorns més freqüents en els nostres temps, podem dir que gairebé un 30 % de les persones pateix en algun moment de la seva vida una distimia. Afecta a les dones amb el doble de freqüència que als homes.
En ser la seva intensitat no tan gran com la de la depressió major, pugues no ser detectada fàcilment per l’entorn, podent el pacient presentar una major vulnerabilitat per cursar altres trastorns.
La distimia pot durar setmanes, mesos o anys. Algunes persones amb distimia arriben a creure que “elles són així” i no la identifiquen com una malaltia sinó com un estat normal de la seva forma de ser.
Distimia: tractament
Com podem tractar la distimia? A causa de la combinació d’una descompensació química i motius emocionals que solen ser la raó d’haver arribat a aquest estat, serà més recomanable combinar una psicoterapia juntament amb un tractament farmacològic.
Per tant, la persona que acudeix a un psicòleg amb una possible distimia, ha de tenir en compte que possiblement va a necessitar alguna consulta amb un psiquiatre perquè faci una prescripció del fàrmac millor considerat per al seu estat per recompensar el dèficit de la serotonina que manifesta el cervell.
L’enfocament del tractament recomanat dependrà de factors com:
- Gravetat dels símptomes
- Preferències personals
- La capacitat per tolerar medicaments
- La necessitat d’abordar problemes emocionals que afecten la vida
- Mètodes de tractaments anteriors
- Altres problemes emocionals que puguis tenir
Els dos tractaments principals per tractar la distimia són els medicaments i la teràpia. La combinació de psicoterapia i antidepressius ha resultat ser més efectiva per tractar la distimia que qualsevol dels dos components aïllats.
- Psicoterapia: Per potenciar conductes i programes cerebrals que no alterin i no consumen serotonina i per eliminar errors de pensament.
- Antidepressius moderns: Són medicaments antidepressius específics per la recaptación i augment de la serotonina en el cervell. Pugen i estabilitzen l’estat d’ànim, la qual cosa provoca un increment notable en la qualitat de vida.
Quan consultar al metge?
Si et veus reflectit en aquest text, no dubtis de posar-te en mans d’un bon especialista per valorar la teva situació. Experiència un gir positiu en la teva vida i combat la distimia.
La distimia és una malaltia silenciosa, amb una simptomatologia lleu que pot arribar a passar desapercebuda. Algunes persones amb distimia no la identifiquen com una malaltia, sinó com un estat normal de la seva forma de ser.
Han tingut aquesta sensació i tendeixen a creure que formen part de la seva vida. Per tant, si tens algun símptoma del trastorn depressiu persistent, no dubtis a buscar ajuda mèdica. Parla amb el teu metge de capçalera sobre els teus símptomes. O cerca ajuda directament d’un especialista de salut mental, com un psicòleg clínic o un psiquiatre per demanar una avaluació.
A causa de la naturalesa crònica del trastorn distímico, sobrellevar els símptomes de la depressió pot resultar difícil, però una combinació de sessions de psicoterapia i medicaments pot ser molt eficaç per tractar la distimia.
En el nostre Centre de Psicologia i Psiquiatria a Barcelona rebràs atenció personalitzada i tractaments a la teva mesura per superar els teus problemes per la distimia o per altres tipus de depressió. Contacta amb nosaltres.